", es decir, " ENTRE COMES? COMA NOMÉS AL FINAL?

En el Diccionario panhispánico de dudas se explica lo siguiente:

Se escribe coma detrás de determinados enlaces como esto es, es decir, a saber, pues bien, ahora bien, en primer lugar, por un/otro lado, por una/otra parte, en fin, por último, además, con todo, en tal caso, sin embargo, no obstante, por el contrario, en cambio y otros similares, así como detrás de muchos adverbios o locuciones adverbiales que modifican a toda la oración y no solo a uno de sus elementos, como efectivamente, generalmente, naturalmente, por regla general, etc.: «Por lo tanto, los que no tengan invitación no podrán entrar al recinto; no obstante, podrán seguir el acto a través de pantallas instaladas en el exterior. Naturalmente, los invitados deben vestir de etiqueta».
Si estas expresiones van en medio de la oración, se escriben entre comas:


«Estas palabras son sinónimas, es decir, significan lo mismo; los antónimos, en cambio, tienen significados opuestos».

(FUNDÉU) Uso de minúsculas y mayúsculas después de dos puntos

http://www.fundeu.es/recomendacion/uso-de-minusculas-y-mayusculas-despues-de-dos-puntos-1532/

Después de dos puntos se escribe minúscula, salvo en casos excepcionales.

Este signo, que expresa relación entre el texto precedente y el posterior, sirve para introducir enumeraciones, conclusiones, ejemplos o información que concreta lo que acaba de anunciarse, como en

«Se confirma la noticia: el Chelsea ficha a Rafa Benítez».

Entre las excepciones a esta norma, más allá de otros usos no habituales en textos periodísticos (después de encabezamientos de cartas o mensajes electrónicos, por ejemplo, en cuyo caso lo apropiado es escribir la siguiente palabra en renglón aparte), cabe destacar que los dos puntos van seguidos de mayúscula cuando introducen una cita o un pensamiento en estilo directo.

Por tanto, en el siguiente ejemplo lo apropiado es escribir mayúscula después de los dos puntos:

«Durante una conferencia de prensa, el mandatario afirmó: “No hay país en la tierra que tolere que una lluvia de misiles caiga sobre sus ciudadanos desde fuera de sus fronteras”».

Por otra parte, se recuerda que la Ortografía de la lengua española considera incompatible escribir dos puntos después de como o de preposiciones, así como incluir más de un signo de dos puntos en una misma oración.
De este modo, en

«Rafa Benítez ha entrenado en: España, Inglaterra e Italia, donde se ha hecho cargo de equipos como: el Valladolid, el Extremadura, el Valencia, el Liverpool, el Inter de Milán y ahora el Chelsea»,

lo apropiado habría sido escribir

 «Rafa Benítez ha entrenado en España, Inglaterra e Italia, donde se ha hecho cargo de equipos como el Valladolid, el Extremadura, el Valencia, el Liverpool, el Inter de Milán y ahora el Chelsea».

Concordança en els substantius col·lectius (castellà)

Tengo dudas en relación con la concordancia en número de los siguientes ejemplos y

sobre qué opciones se consideran correctas:

La mayoría de los trabajadores está(n) de acuerdo con las medidas adoptadas

Después se manifestó el colectivo de mujeres afectadas ...

... un grupo de turistas que fácilmente se puede/se pueden identificar por su acento extranjero ...

En este último ejemplo, ¿qué se considera el antecedente: un grupo o los turistas?

http://www.hispanoteca.eu/Foro-preguntas/ARCHIVO-Foro/Concordancia%20con%20nombres%20colectivos.htm

 

Observatori de les Dues Cultures - O2C - (Mètode)

Observatori de les Dues Cultures

 

Publicar o no publicar: és aquesta la qüestió? (Mètode)

Observatori de les Dues Cultures (Mètode)
dilluns, 23 de desembre de 2013

Publicar o no publicar: és aquesta la qüestió?

El debat sobre el paper de les revistes científiques

per Lucía Sapiña

FRANCOFIL

Suministramos a continuación direcciones y enlaces con instituciones dedicadas a la búsqueda de información para la investigación: búsqueda bibliográfica y otros servicios relacionados con la recuperación de información científica. Si bien algunos de estos servicios son gratuitos, muchos de ellos sólo son accesibles mediante una suscripción institucional o individual.



http://www.francofil.net/es/busq_esp.html

Revistes científiques

VIQUIPÈDIA:
L'índex internacional de revistes més prestigiós és el Journal Citation Reports.^[3] La darrera versió, JCR 2008, conté només 8.194 publicacions. Tanmateix són les que compleixen els rigorosos criteris de selecció.^[4] Malgrat la representació esbiaixada, que sembla orientar-ho tot cap a l'àrea anglosaxona, i les ciències pures, mèdiques i de la vida, el JCR 2008 inclou 19 publicacions catalanes, les quals representen un 35,2% de les publicacions espanyoles. Pel que fa a les edicions del JCR, 17 corresponen a Science i només 2 a Social Science.^[5]

D'altra banda, però, també cal reivindicar les revistes científiques de tots els camps del coneixement i que, sovint, assoleixen un impacte més local. En primer lloc, s'ha de tenir en compte la contribució de RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert). Aquest últim es tracta d'un dipòsit digital del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) que permet l'accés a 260 revistes científiques i erudites.^[5]
En segon lloc, el Portal de Revistes Científiques de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Una plataforma que ofereix un entorn comú a les publicacions de l'acadèmia nacional i de les seves societats filials. Entre aquestes, cal destacar Contributions to Science i Catalan Historical Review. En darrer lloc trobem l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català d'Abast Nacional (APPEC). Una xarxa que aplega més de 140 publicacions en llengua catalana de subscripció no gratuïta, juntament amb les de venda al públic, de periodicitats diverses i temàtiques molt variades.^[5]

Referències

1. «Fonts d'informació». UOC OpencoursWare [Consulta: 31 juliol 2013].
2. «Revistes de divulgació». Web. Generalitat de Catalunya, Març 2013. [Consulta: Març 2013].
3. (JCR, Thomson Reuters)
4. (Testa, 2006)
5. «Revistes científiques de referència». Web. Generalitat de Catalunya, Març 2013. [Consulta: Març 2013].

Enllaços externs

• http://wac.colostate.edu/books/bazerman_shaping/
• http://education.ucsb.edu/~bazerman/
• http://www.dlib.org/dlib/december99/12harnad.html
• http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html
• http://www.e-journals.org
• http://www.int-res.com/abstracts/meps/v180/editorial/
• http://www.sciencemodel.net
• http://openwetware.org/wiki/Publication_fees

Xarxa Vives

http://www.vives.org/

4es Jornades de Revistes Científiques (4JRC)

http://taller.iec.cat/jcrc/jornades_4.asp?con_epigraf=1

Internet matarà o salvarà la premsa científica? (Article de mètode)

http://www.vilaweb.cat/noticia/4212021/20140930/internet-matara-salvara-premsa-cientifica.html

http://metode.cat/Revistes/Monografics/La-ciencia-de-la-premsa/Internet-matara-o-salvara-la-premsa-cientifica

Extrets de l'article:

La Recherche

Science et Vie

Science et Avenir

Pour la Science, l’edició francesa de la revista Scientific American

Le Monde. Ara quasi tots han desaparegut. L’únic que continua actiu avui és el que dirigeix Peter Bartholomew, un experiodista del diari que, en certa manera, ha «venut» el seu blog al lloc web del diari, www.lemonde.fr. Segurament no conservarà durant gaire temps la forma de blog, car l’autor va anunciar a finals d’agost en Twitter que assumia més responsabilitats en la secció de ciència d’aquest web.

el blog {Sciences²} de Sylvestre Huet a la web de Libération.

n el web de La Recherche solament hi ha un blog actualitzat amb regularitat: el dels llibres, que administra un universitari, també col·laborador de la revista i que cobra per fer-ho

l’Astroparticulier, un blog mantingut per un científic encarregat de divulgar les activitats del seu centre d’investigació. Ja veurem si funciona.

, i també a Twitter: @alinerichard, @sophiecoisne, @lucallemand, @remicanali, per  


També cal esmentar dues tempatives amb Tumblr. La primcera és una còpia de «This is what a scientist looks like», una galeria de fotos dels investigadors acompanyades d’un breu comentari (tot dirigit pels mateixos científics). La idea és mostrar que els investigadors són gent normal, encara que facen coses interessants. En poques paraules, crear un espai comunitari per als científics i permetre que els amants de la ciència s’hi identifiquen. D’aquesta manera s’ha creat «Un chercheur ça ressemble à ça». Després d’una embranzida inicial i que una trentena d’investigadors hi enviaren la seua fotografia, aquest Tumblr es troba en letargia,

El segon intent en Tumblr es titula «La ciència: la paròdia del dia». 

Hi ha un altre risc de confusió molt més enutjós i és que tots aquests canals de comunicació, de fet, també els fan servir les institucions científiques: no sols les universitats i organitzacions com el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), el Commissariat à l’Énergie Atomique et aux Énergies Alternatives (CEA) i l’Institut National de Recherche en Informatique et en Automatique (INRIA), sinó també l’organisme públic responsable de la cultura científica, Universcience.

En la pàgina web del CNRS també trobem notí­cies, vídeos extrets de pel·lícules rodades pel servei ­audiovisual de l’entitat, on treballen realitzadors professionals, i enllaços a actes públics. El CEA és una mica més institucional, però no per això deixa d’oferir en la pàgina d’inici del seu lloc web notícies sobre descobriments científics, recursos enciclopèdics i vídeos per presentar investigadors i laboratoris. Un altre exemple, la pàgina principal del lloc web del Centre National d’Études Spatiales (CNES) és plena a vessar d’enllaços a imatges, vídeos, notícies…

Per exemple, Futurapolis, el lloc creat pel setmanari Le Point per acompanyar una conferència anual a Tolosa, presenta en el mateix pla articles de la revista i continguts produïts pel CNRS i l’INRIA. El CNRS els forneix també d’imatges i vídeos. I articles publicats per la web de l’INRIA al costat de despatxos de l’agència Agence France-Presse (AFP) i d’articles dels redactors de Le Point.

L’edició francesa del Huffington Post va crear la passada primavera una secció titulada «Les têtes chercheuses» per «donar veu als experts més acreditats en un tema i crear un pont entre aquests especialistes i el públic en general».

https://www.facebook.com/pages/Luc-Allemand/174903749203570?=hl
Luc Allemand. Cap de redacció de La Recherche (París, França).