http://www.vilaweb.cat/noticia/4212021/20140930/internet-matara-salvara-premsa-cientifica.html
http://metode.cat/Revistes/Monografics/La-ciencia-de-la-premsa/Internet-matara-o-salvara-la-premsa-cientifica
Extrets de l'article:
La Recherche
Science et Vie
Science et Avenir
Pour la Science, l’edició francesa de la revista Scientific American
Le Monde. Ara quasi tots han desaparegut. L’únic que continua
actiu avui és el que dirigeix Peter Bartholomew, un experiodista del
diari que, en certa manera, ha «venut» el seu blog al lloc web del
diari, www.lemonde.fr. Segurament no conservarà durant gaire temps la
forma de blog, car l’autor va anunciar a finals d’agost en Twitter que
assumia més responsabilitats en la secció de ciència d’aquest web.
el blog {Sciences2} de Sylvestre Huet a la web de Libération.
n el web de La Recherche solament hi ha un blog actualitzat amb regularitat: el dels llibres, que administra un universitari, també col·laborador de la revista i que cobra per fer-ho
l’Astroparticulier, un blog mantingut per un científic encarregat de divulgar les activitats del seu centre d’investigació. Ja veurem si funciona.
, i també a Twitter: @alinerichard, @sophiecoisne, @lucallemand, @remicanali, per
També cal esmentar dues tempatives amb Tumblr. La primcera és una còpia de «This is what a scientist looks like»,
una galeria de fotos dels investigadors acompanyades d’un breu
comentari (tot dirigit pels mateixos científics). La idea és mostrar que
els investigadors són gent normal, encara que facen coses interessants.
En poques paraules, crear un espai comunitari per als científics i
permetre que els amants de la ciència s’hi identifiquen. D’aquesta
manera s’ha creat «Un chercheur ça ressemble à ça».
Després d’una embranzida inicial i que una trentena d’investigadors hi
enviaren la seua fotografia, aquest Tumblr es troba en letargia,
El segon intent en Tumblr es titula «La ciència: la paròdia del dia».
Hi ha un altre risc de confusió molt més enutjós i és que tots aquests
canals de comunicació, de fet, també els fan servir les institucions
científiques: no sols les universitats i organitzacions com el Centre
National de la Recherche Scientifique (CNRS), el Commissariat à
l’Énergie Atomique et aux Énergies Alternatives (CEA) i l’Institut
National de Recherche en Informatique et en Automatique (INRIA), sinó
també l’organisme públic responsable de la cultura científica,
Universcience.
En la pàgina web del CNRS
també trobem notícies, vídeos extrets de pel·lícules rodades pel
servei audiovisual de l’entitat, on treballen realitzadors
professionals, i enllaços a actes públics. El CEA
és una mica més institucional, però no per això deixa d’oferir en la
pàgina d’inici del seu lloc web notícies sobre descobriments científics,
recursos enciclopèdics i vídeos per presentar investigadors i
laboratoris. Un altre exemple, la pàgina principal del lloc web del
Centre National d’Études Spatiales (CNES) és plena a vessar d’enllaços a imatges, vídeos, notícies…
Per exemple, Futurapolis, el lloc creat pel setmanari Le Point per
acompanyar una conferència anual a Tolosa, presenta en el mateix pla
articles de la revista i continguts produïts pel CNRS i l’INRIA. El CNRS
els forneix també d’imatges i vídeos. I articles publicats per la web
de l’INRIA al costat de despatxos de l’agència Agence France-Presse
(AFP) i d’articles dels redactors de Le Point.
L’edició francesa del Huffington Post va crear la passada primavera una secció titulada «Les têtes chercheuses» per «donar veu als experts més acreditats en un tema i crear un pont entre aquests especialistes i el públic en general».
https://www.facebook.com/pages/Luc-Allemand/174903749203570?=hl
Luc Allemand. Cap de redacció de La Recherche (París, França).
