mardi 24 février 2015
mardi 17 février 2015
GERUNDI
1- de simultaneïtat o anterioritat anterior a la del verb principal.
Per complementar un nom. En aquest cas, el verb de l'oració principal ha de ser de percepció, com ara: veure, sentir, mirar, escoltar, notar, observar, recordar, descriure, gravar, retratar, etc. Per exemple:
Van sentir uns nens xisclant com uns esperitats.
Sempre recordo l'àvia fent mitja al menjador.
Vaig gravar la Judit felicitant el seu germà.
Llegia mossegant-se les ungles. (acció simultània)
Mirant aquella pel·lícula li va venir la son. (acció simultània)
Sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà. (acció anterior)
Havent dinat vam sortir a fer un volt. (acció anterior)
Mirant aquella pel·lícula li va venir la son. (acció simultània)
Sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà. (acció anterior)
Havent dinat vam sortir a fer un volt. (acció anterior)
2- adverbial: Funció d'adverbi.
3- predicatiu o atributiu- Manera: Els veïns van col·laborar-hi venent números de la rifa
- Condició: equival a la conjunció si. Llevant-te d'hora guanyaries molt temps
- Instrument: Va pintar la paret passant-hi el corró ('amb el corró').
- Causa: equival a la conjunció perquè o com que.
No veient-hi res d'estrany, va donar per tancada la inspecció - Concessió: equival a la conjunció encara que.
Donant-los el que reclamen, no en tindran mai prou
Per complementar un nom. En aquest cas, el verb de l'oració principal ha de ser de percepció, com ara: veure, sentir, mirar, escoltar, notar, observar, recordar, descriure, gravar, retratar, etc. Per exemple:
Van sentir uns nens xisclant com uns esperitats.
Sempre recordo l'àvia fent mitja al menjador.
Vaig gravar la Judit felicitant el seu germà.
COM / COM A
ÉsAdir
- com a ( "en qualitat de").
- la a de com a cau quan ve després ve un article determinat o indeterminat o un demostratiu:
- Va ser convidat com un amic més (no com a un amic més)
- Remarques:
- Castellà amb el valor aproximadament. Hi havia com unes cent persones
CATALÀ:- Hi havia unes cent persones
Hi havia un centenar de persones
Hi havia aproximadament cent persones - El verb qualificar regeix la preposició de (no com a):
- L'han qualificat de perillós
- L'han definit com a perillós
- Castellà amb el valor aproximadament. Hi havia com unes cent persones
vendredi 13 février 2015
LES MEUES DRECERES
(«): Maj. + Alt + {
(»): Maj. + Alt + }
(–): Tecla de guió (Guió)
(–): Alt + guió (Semimenys)
(—): Maj. + Alt + guió (Ratlla)
(»): Maj. + Alt + }
(–): Tecla de guió (Guió)
(–): Alt + guió (Semimenys)
(—): Maj. + Alt + guió (Ratlla)
Ús metalingüístic i irònic de les "cometes"
EsAdir
Escriurem amb marca tipogràfica (entre cometes o en cursiva) les paraules utilitzades amb sentit irònic o figurat i usos periodístics o populars especials.
Escriurem amb marca tipogràfica (entre cometes o en cursiva) les lletres, les paraules o els fragments presos com a formes lèxiques, és a dir, utilitzats amb sentit metalingüístic:
- El dígraf "ny" no se separa a final de línia
"Llapis" és una paraula plana
Escriurem amb marca tipogràfica (entre cometes o en cursiva) les paraules utilitzades amb sentit irònic o figurat i usos periodístics o populars especials.
- una decisió "encertadíssima"
malaltia de les "vaques boges"
"comando Barcelona"
"complex Donosti"
"guerra santa"
"guerra del cava"
"eix del mal"
"triangle de la mort"
"triangle sunnita"
Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra
Paraules o expressions amb un sentit especial
Les paraules o expressions que expressen una ironia, un doble sentit o que tenen una accepció especial s'escriuen entre cometes.
| la policia va "pentinar" el barri on s'amagava
el sospitós; durant les vacances uns lladres li van "netejar" el pis; el president va deixar el càrrec "voluntàriament" |
Criteris: Universitat de Barcelona
Usos irònics, dobles sentits o accepcions especials de paraules, sintagmes o frases
 |
Aquesta colla van «per bon camí». |
|
Vivim en un món en què tothom és ben «hospitalari». |
|
Vicenç Villatoro parla de «fatiga de la catalanitat». |
lundi 9 février 2015
dimanche 8 février 2015
Què és un corrector d'estil?
El web de Barcelona per trobar treball
Descripció
L'objectiu del/de la corrector/a d'estil és
assegurar-se que un text és perfectament llegible i està llest per a la
seva publicació. Un/a corrector/a pot treballar en una sèrie de
publicacions, incloent: llibres (de ficció o no ficció); revistes de
comerç, tècniques o acadèmiques; diaris, revistes i publicacions de
negocis; pàgines web i altres continguts en línia.
Molt sovint els correctors/es d'estil treballen sobre pantalla, utilitzant les noves tecnologies, però també poden treballar amb els manuscrits en paper. Els/les correctors/es d'estil treballen amb els/les redactors/es i l'equip de producció.
El/la corrector/a d'estil és la figura que fa la correcció més qualificada del text original presentada per l'autor/a.
Molt sovint els correctors/es d'estil treballen sobre pantalla, utilitzant les noves tecnologies, però també poden treballar amb els manuscrits en paper. Els/les correctors/es d'estil treballen amb els/les redactors/es i l'equip de producció.
El/la corrector/a d'estil és la figura que fa la correcció més qualificada del text original presentada per l'autor/a.
Tasques
Les tasques associades a aquest perfil són:- Assegurar-se que el text segueix l'estil de la casa.
- Comprovar que el text sigui clar i vigilar els aspectes legals, com que les cites estiguin posades correctament, que no hi hagi risc de difamació, que els drets d'autoria siguin respectats, etc.
- Resoldre qualsevol dubte o possible canvi amb l'autor/a i fer recomanacions a la casa editorial.
- Escriuen els titulars, coordinen la disposició de la pàgina.
- Fan el text més concís i entenedor.
- Fan la selecció final i assignen prioritats a les notícies i a les imatges.
- Revisen els fets publicats en els articles.
- Col·laboren amb el departament de disseny sobre el tractament visual dels articles. Negocien amb els/les autors/es els possibles canvis.
Definición de corrector
Corrector de estilo
El corrector de estilo es un profesional de la edición, cuya tarea se enmarca en el control de calidad de la edición de textos.
Puede intervenir inmediatamente después de la redacción de un
texto, después de la revisión de una traducción o tras una revisión
técnica o de contenido. Su tarea consiste en la revisión de un texto
para eliminar defectos de redacción, errores gramaticales, impropiedades
léxicas y rasgos no genuinos de la lengua empleada, y puede alcanzar
hasta la supervisión del texto para adaptarlo al estilo propuesto por el
editor; este último aspecto puede conllevar que haya que mejorar la
redacción, sintetizar o ampliar conceptos propuestos por el autor, y
otras intervenciones en la redacción que aclaren y faciliten la
comprensión del discurso.
El corrector de estilo interviene en el proceso de comunicación,
para evaluar si el emisor o autor del texto ha conseguido expresar y
redactar sus ideas con la claridad necesaria para que el receptor
elegido pueda comprenderlas con facilidad o, si no es así, remediar los
problemas.
Es necesario el dominio de la gramática normativa y un sentido de
la lengua, que no se adquiere solo con formación académica. El oficio de
corrector de estilo debe abarcar habilidades de redacción y edición.
Este perfil puede ser útil para ampliar el perfil y el ámbito de trabajo
de profesiones relacionadas, como las de corrector de ortotipografía,
traductor, redactor y editor.
Corrector de pruebas
El trabajo del corrector de pruebas, o corrector de ortotipografía, forma parte del control de calidad de la edición de textos.
Se debe contar con la intervención de este profesional tras las
revisiones de traducción, contenido y estilo. Su labor consiste en
revisar el texto antes de ser compuesto y después de ello, con el fin de
conseguir que el lector no encuentre ninguna dificultad en la lectura
del documento. Para lograrlo, el corrector, además de eliminar todas las
erratas y faltas de ortografía, debe normalizar y unificar todas las
convenciones ortotipográficas así como revisar la composición y detectar
errores gramaticales que se hubieran quedado tras la corrección de
estilo.
Además, si se le solicita, el corrector puede verificar otros
elementos de la edición como son los índices, las bibliografías y las
referencias cruzadas. Suele hacer su trabajo marcando los errores sobre
papel o corrigiendo en pantalla.
Para desarrollar esta tarea son necesarios el dominio de la
gramática, el conocimiento de las normas de ortotipografía y de los usos
y costumbres para aquellos aspectos que no están regidos por normas
académicas, un sentido de la lengua en la que se corrige, y
conocimientos de edición y composición. El corrector de pruebas debe
tener habilidades de redacción y edición en pantalla. Este perfil puede
ser útil para ampliar el perfil y el ámbito de trabajo de profesiones
relacionadas, como las de corrector de estilo, traductor, redactor y
editor.
mardi 3 février 2015
jeudi 29 janvier 2015
", es decir, " ENTRE COMES? COMA NOMÉS AL FINAL?
En el Diccionario panhispánico de dudas se explica lo siguiente:
Se escribe coma detrás de determinados enlaces como esto es, es decir, a saber, pues bien, ahora bien, en primer lugar, por un/otro lado, por una/otra parte, en fin, por último, además, con todo, en tal caso, sin embargo, no obstante, por el contrario, en cambio y otros similares, así como detrás de muchos adverbios o locuciones adverbiales que modifican a toda la oración y no solo a uno de sus elementos, como efectivamente, generalmente, naturalmente, por regla general, etc.: «Por lo tanto, los que no tengan invitación no podrán entrar al recinto; no obstante, podrán seguir el acto a través de pantallas instaladas en el exterior. Naturalmente, los invitados deben vestir de etiqueta».
Si estas expresiones van en medio de la oración, se escriben entre comas:
«Estas palabras son sinónimas, es decir, significan lo mismo; los antónimos, en cambio, tienen significados opuestos».
Se escribe coma detrás de determinados enlaces como esto es, es decir, a saber, pues bien, ahora bien, en primer lugar, por un/otro lado, por una/otra parte, en fin, por último, además, con todo, en tal caso, sin embargo, no obstante, por el contrario, en cambio y otros similares, así como detrás de muchos adverbios o locuciones adverbiales que modifican a toda la oración y no solo a uno de sus elementos, como efectivamente, generalmente, naturalmente, por regla general, etc.: «Por lo tanto, los que no tengan invitación no podrán entrar al recinto; no obstante, podrán seguir el acto a través de pantallas instaladas en el exterior. Naturalmente, los invitados deben vestir de etiqueta».
Si estas expresiones van en medio de la oración, se escriben entre comas:
«Estas palabras son sinónimas, es decir, significan lo mismo; los antónimos, en cambio, tienen significados opuestos».
mardi 27 janvier 2015
(FUNDÉU) Uso de minúsculas y mayúsculas después de dos puntos
http://www.fundeu.es/recomendacion/uso-de-minusculas-y-mayusculas-despues-de-dos-puntos-1532/
Después de dos puntos se escribe minúscula, salvo en casos excepcionales.
Este signo, que expresa relación entre el texto precedente y el posterior, sirve para introducir enumeraciones, conclusiones, ejemplos o información que concreta lo que acaba de anunciarse, como en
«Se confirma la noticia: el Chelsea ficha a Rafa Benítez».
Entre las excepciones a esta norma, más allá de otros usos no habituales en textos periodísticos (después de encabezamientos de cartas o mensajes electrónicos, por ejemplo, en cuyo caso lo apropiado es escribir la siguiente palabra en renglón aparte), cabe destacar que los dos puntos van seguidos de mayúscula cuando introducen una cita o un pensamiento en estilo directo.
Por tanto, en el siguiente ejemplo lo apropiado es escribir mayúscula después de los dos puntos:
«Durante una conferencia de prensa, el mandatario afirmó: “No hay país en la tierra que tolere que una lluvia de misiles caiga sobre sus ciudadanos desde fuera de sus fronteras”».
Por otra parte, se recuerda que la Ortografía de la lengua española considera incompatible escribir dos puntos después de como o de preposiciones, así como incluir más de un signo de dos puntos en una misma oración.
De este modo, en
«Rafa Benítez ha entrenado en: España, Inglaterra e Italia, donde se ha hecho cargo de equipos como: el Valladolid, el Extremadura, el Valencia, el Liverpool, el Inter de Milán y ahora el Chelsea»,
lo apropiado habría sido escribir
«Rafa Benítez ha entrenado en España, Inglaterra e Italia, donde se ha hecho cargo de equipos como el Valladolid, el Extremadura, el Valencia, el Liverpool, el Inter de Milán y ahora el Chelsea».
Después de dos puntos se escribe minúscula, salvo en casos excepcionales.
Este signo, que expresa relación entre el texto precedente y el posterior, sirve para introducir enumeraciones, conclusiones, ejemplos o información que concreta lo que acaba de anunciarse, como en
«Se confirma la noticia: el Chelsea ficha a Rafa Benítez».
Entre las excepciones a esta norma, más allá de otros usos no habituales en textos periodísticos (después de encabezamientos de cartas o mensajes electrónicos, por ejemplo, en cuyo caso lo apropiado es escribir la siguiente palabra en renglón aparte), cabe destacar que los dos puntos van seguidos de mayúscula cuando introducen una cita o un pensamiento en estilo directo.
Por tanto, en el siguiente ejemplo lo apropiado es escribir mayúscula después de los dos puntos:
«Durante una conferencia de prensa, el mandatario afirmó: “No hay país en la tierra que tolere que una lluvia de misiles caiga sobre sus ciudadanos desde fuera de sus fronteras”».
Por otra parte, se recuerda que la Ortografía de la lengua española considera incompatible escribir dos puntos después de como o de preposiciones, así como incluir más de un signo de dos puntos en una misma oración.
De este modo, en
«Rafa Benítez ha entrenado en: España, Inglaterra e Italia, donde se ha hecho cargo de equipos como: el Valladolid, el Extremadura, el Valencia, el Liverpool, el Inter de Milán y ahora el Chelsea»,
lo apropiado habría sido escribir
«Rafa Benítez ha entrenado en España, Inglaterra e Italia, donde se ha hecho cargo de equipos como el Valladolid, el Extremadura, el Valencia, el Liverpool, el Inter de Milán y ahora el Chelsea».
dimanche 18 janvier 2015
Concordança en els substantius col·lectius (castellà)
Tengo dudas
en relación con la concordancia en número de los siguientes ejemplos y
sobre qué
opciones se consideran correctas:
La mayoría de los trabajadores está(n) de acuerdo
con las medidas adoptadas
Después se manifestó el colectivo de mujeres
afectadas ...
... un grupo de turistas que fácilmente se puede/se
pueden identificar por su acento extranjero
...
En este
último ejemplo, ¿qué se considera el antecedente:
un grupo o
los turistas?
dimanche 11 janvier 2015
Publicar o no publicar: és aquesta la qüestió? (Mètode)
Observatori de les Dues Cultures (Mètode)
dilluns, 23 de desembre de 2013
Publicar o no publicar: és aquesta la qüestió?
El debat sobre el paper de les revistes científiques
per Lucía Sapiña
samedi 10 janvier 2015
FRANCOFIL
Suministramos a continuación direcciones y enlaces con instituciones
dedicadas a la búsqueda de información para la investigación:
búsqueda bibliográfica y otros servicios relacionados con la recuperación de
información científica. Si bien algunos de estos servicios son gratuitos,
muchos de ellos sólo son accesibles mediante una suscripción institucional o
individual.
http://www.francofil.net/es/busq_esp.html
http://www.francofil.net/es/busq_esp.html
Revistes científiques
VIQUIPÈDIA:
L'índex internacional de revistes més prestigiós és el Journal Citation Reports.[3] La darrera versió, JCR 2008, conté només 8.194 publicacions. Tanmateix són les que compleixen els rigorosos criteris de selecció.[4] Malgrat la representació esbiaixada, que sembla orientar-ho tot cap a l'àrea anglosaxona, i les ciències pures, mèdiques i de la vida, el JCR 2008 inclou 19 publicacions catalanes, les quals representen un 35,2% de les publicacions espanyoles. Pel que fa a les edicions del JCR, 17 corresponen a Science i només 2 a Social Science.[5]
D'altra banda, però, també cal reivindicar les revistes científiques de tots els camps del coneixement i que, sovint, assoleixen un impacte més local. En primer lloc, s'ha de tenir en compte la contribució de RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert). Aquest últim es tracta d'un dipòsit digital del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) que permet l'accés a 260 revistes científiques i erudites.[5]
En segon lloc, el Portal de Revistes Científiques de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Una plataforma que ofereix un entorn comú a les publicacions de l'acadèmia nacional i de les seves societats filials. Entre aquestes, cal destacar Contributions to Science i Catalan Historical Review. En darrer lloc trobem l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català d'Abast Nacional (APPEC). Una xarxa que aplega més de 140 publicacions en llengua catalana de subscripció no gratuïta, juntament amb les de venda al públic, de periodicitats diverses i temàtiques molt variades.[5]
L'índex internacional de revistes més prestigiós és el Journal Citation Reports.[3] La darrera versió, JCR 2008, conté només 8.194 publicacions. Tanmateix són les que compleixen els rigorosos criteris de selecció.[4] Malgrat la representació esbiaixada, que sembla orientar-ho tot cap a l'àrea anglosaxona, i les ciències pures, mèdiques i de la vida, el JCR 2008 inclou 19 publicacions catalanes, les quals representen un 35,2% de les publicacions espanyoles. Pel que fa a les edicions del JCR, 17 corresponen a Science i només 2 a Social Science.[5]
D'altra banda, però, també cal reivindicar les revistes científiques de tots els camps del coneixement i que, sovint, assoleixen un impacte més local. En primer lloc, s'ha de tenir en compte la contribució de RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert). Aquest últim es tracta d'un dipòsit digital del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) que permet l'accés a 260 revistes científiques i erudites.[5]
En segon lloc, el Portal de Revistes Científiques de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Una plataforma que ofereix un entorn comú a les publicacions de l'acadèmia nacional i de les seves societats filials. Entre aquestes, cal destacar Contributions to Science i Catalan Historical Review. En darrer lloc trobem l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català d'Abast Nacional (APPEC). Una xarxa que aplega més de 140 publicacions en llengua catalana de subscripció no gratuïta, juntament amb les de venda al públic, de periodicitats diverses i temàtiques molt variades.[5]
Referències
- «Fonts d'informació». UOC OpencoursWare [Consulta: 31 juliol 2013].
- «Revistes de divulgació». Web. Generalitat de Catalunya, Març 2013. [Consulta: Març 2013].
- (JCR, Thomson Reuters)
- (Testa, 2006)
- «Revistes científiques de referència». Web. Generalitat de Catalunya, Març 2013. [Consulta: Març 2013].
Enllaços externs
- http://wac.colostate.edu/books/bazerman_shaping/
- http://education.ucsb.edu/~bazerman/
- http://www.dlib.org/dlib/december99/12harnad.html
- http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html
- http://www.e-journals.org
- http://www.int-res.com/abstracts/meps/v180/editorial/
- http://www.sciencemodel.net
- http://openwetware.org/wiki/Publication_fees
Internet matarà o salvarà la premsa científica? (Article de mètode)
http://www.vilaweb.cat/noticia/4212021/20140930/internet-matara-salvara-premsa-cientifica.html
http://metode.cat/Revistes/Monografics/La-ciencia-de-la-premsa/Internet-matara-o-salvara-la-premsa-cientifica
Extrets de l'article:
La Recherche
Science et Vie
Science et Avenir
Pour la Science, l’edició francesa de la revista Scientific American
Le Monde. Ara quasi tots han desaparegut. L’únic que continua actiu avui és el que dirigeix Peter Bartholomew, un experiodista del diari que, en certa manera, ha «venut» el seu blog al lloc web del diari, www.lemonde.fr. Segurament no conservarà durant gaire temps la forma de blog, car l’autor va anunciar a finals d’agost en Twitter que assumia més responsabilitats en la secció de ciència d’aquest web.
el blog {Sciences2} de Sylvestre Huet a la web de Libération.
n el web de La Recherche solament hi ha un blog actualitzat amb regularitat: el dels llibres, que administra un universitari, també col·laborador de la revista i que cobra per fer-ho
l’Astroparticulier, un blog mantingut per un científic encarregat de divulgar les activitats del seu centre d’investigació. Ja veurem si funciona.
, i també a Twitter: @alinerichard, @sophiecoisne, @lucallemand, @remicanali, per
També cal esmentar dues tempatives amb Tumblr. La primcera és una còpia de «This is what a scientist looks like», una galeria de fotos dels investigadors acompanyades d’un breu comentari (tot dirigit pels mateixos científics). La idea és mostrar que els investigadors són gent normal, encara que facen coses interessants. En poques paraules, crear un espai comunitari per als científics i permetre que els amants de la ciència s’hi identifiquen. D’aquesta manera s’ha creat «Un chercheur ça ressemble à ça». Després d’una embranzida inicial i que una trentena d’investigadors hi enviaren la seua fotografia, aquest Tumblr es troba en letargia,
El segon intent en Tumblr es titula «La ciència: la paròdia del dia».
Hi ha un altre risc de confusió molt més enutjós i és que tots aquests canals de comunicació, de fet, també els fan servir les institucions científiques: no sols les universitats i organitzacions com el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), el Commissariat à l’Énergie Atomique et aux Énergies Alternatives (CEA) i l’Institut National de Recherche en Informatique et en Automatique (INRIA), sinó també l’organisme públic responsable de la cultura científica, Universcience.
En la pàgina web del CNRS també trobem notícies, vídeos extrets de pel·lícules rodades pel servei audiovisual de l’entitat, on treballen realitzadors professionals, i enllaços a actes públics. El CEA és una mica més institucional, però no per això deixa d’oferir en la pàgina d’inici del seu lloc web notícies sobre descobriments científics, recursos enciclopèdics i vídeos per presentar investigadors i laboratoris. Un altre exemple, la pàgina principal del lloc web del Centre National d’Études Spatiales (CNES) és plena a vessar d’enllaços a imatges, vídeos, notícies…
Per exemple, Futurapolis, el lloc creat pel setmanari Le Point per acompanyar una conferència anual a Tolosa, presenta en el mateix pla articles de la revista i continguts produïts pel CNRS i l’INRIA. El CNRS els forneix també d’imatges i vídeos. I articles publicats per la web de l’INRIA al costat de despatxos de l’agència Agence France-Presse (AFP) i d’articles dels redactors de Le Point.
L’edició francesa del Huffington Post va crear la passada primavera una secció titulada «Les têtes chercheuses» per «donar veu als experts més acreditats en un tema i crear un pont entre aquests especialistes i el públic en general».
https://www.facebook.com/pages/Luc-Allemand/174903749203570?=hl
Luc Allemand. Cap de redacció de La Recherche (París, França).
http://metode.cat/Revistes/Monografics/La-ciencia-de-la-premsa/Internet-matara-o-salvara-la-premsa-cientifica
Extrets de l'article:
La Recherche
Science et Vie
Science et Avenir
Pour la Science, l’edició francesa de la revista Scientific American
Le Monde. Ara quasi tots han desaparegut. L’únic que continua actiu avui és el que dirigeix Peter Bartholomew, un experiodista del diari que, en certa manera, ha «venut» el seu blog al lloc web del diari, www.lemonde.fr. Segurament no conservarà durant gaire temps la forma de blog, car l’autor va anunciar a finals d’agost en Twitter que assumia més responsabilitats en la secció de ciència d’aquest web.
el blog {Sciences2} de Sylvestre Huet a la web de Libération.
n el web de La Recherche solament hi ha un blog actualitzat amb regularitat: el dels llibres, que administra un universitari, també col·laborador de la revista i que cobra per fer-ho
l’Astroparticulier, un blog mantingut per un científic encarregat de divulgar les activitats del seu centre d’investigació. Ja veurem si funciona.
, i també a Twitter: @alinerichard, @sophiecoisne, @lucallemand, @remicanali, per
També cal esmentar dues tempatives amb Tumblr. La primcera és una còpia de «This is what a scientist looks like», una galeria de fotos dels investigadors acompanyades d’un breu comentari (tot dirigit pels mateixos científics). La idea és mostrar que els investigadors són gent normal, encara que facen coses interessants. En poques paraules, crear un espai comunitari per als científics i permetre que els amants de la ciència s’hi identifiquen. D’aquesta manera s’ha creat «Un chercheur ça ressemble à ça». Després d’una embranzida inicial i que una trentena d’investigadors hi enviaren la seua fotografia, aquest Tumblr es troba en letargia,
El segon intent en Tumblr es titula «La ciència: la paròdia del dia».
Hi ha un altre risc de confusió molt més enutjós i és que tots aquests canals de comunicació, de fet, també els fan servir les institucions científiques: no sols les universitats i organitzacions com el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), el Commissariat à l’Énergie Atomique et aux Énergies Alternatives (CEA) i l’Institut National de Recherche en Informatique et en Automatique (INRIA), sinó també l’organisme públic responsable de la cultura científica, Universcience.
En la pàgina web del CNRS també trobem notícies, vídeos extrets de pel·lícules rodades pel servei audiovisual de l’entitat, on treballen realitzadors professionals, i enllaços a actes públics. El CEA és una mica més institucional, però no per això deixa d’oferir en la pàgina d’inici del seu lloc web notícies sobre descobriments científics, recursos enciclopèdics i vídeos per presentar investigadors i laboratoris. Un altre exemple, la pàgina principal del lloc web del Centre National d’Études Spatiales (CNES) és plena a vessar d’enllaços a imatges, vídeos, notícies…
Per exemple, Futurapolis, el lloc creat pel setmanari Le Point per acompanyar una conferència anual a Tolosa, presenta en el mateix pla articles de la revista i continguts produïts pel CNRS i l’INRIA. El CNRS els forneix també d’imatges i vídeos. I articles publicats per la web de l’INRIA al costat de despatxos de l’agència Agence France-Presse (AFP) i d’articles dels redactors de Le Point.
L’edició francesa del Huffington Post va crear la passada primavera una secció titulada «Les têtes chercheuses» per «donar veu als experts més acreditats en un tema i crear un pont entre aquests especialistes i el públic en general».
https://www.facebook.com/pages/Luc-Allemand/174903749203570?=hl
Luc Allemand. Cap de redacció de La Recherche (París, França).
Inscription à :
Articles (Atom)